Terra erma

El poema, dividit en cinc parts, emmarca els antics ritus de fertilitat en el context del món contemporani caracteritzat per l’esterilitat espiritual, un món on ni tan sols la primavera dóna vida. Eliot utilitza reiteradament els mites clàssics de la literatura antiga, com Perceval, el rei Artur, Tirèsias o el Rei Pescador, per tal de mostrar que la veritat (fins i tot ètico-religiosa) segueix sent difícil d’assolir. La part final es fixa en un desert com a lloc d’espera de la regenerativa pluja que no ve.